Aquest diumenge a Sant Feliu de Guíxols!

Aquest diumenge 25 d'octubre ens podreu trobar a Sant Feliu de Guíxols col·laborant amb Galgos112!
El club d'agility Girona hi serà present fent una exhibició d'agility, i la Gaïa hi participarà ;)
També es faran desfilades de galgos i podencs, i si tot va bé, l'Eliot també desfilarà (i sinó, com a mínim serà una bona teràpia per acostumar-se a llocs amb molta gent).
Esteu tots convidats a venir!!!!!

Dinar solidari al Bu Bup!

Ahir vam passar el dia al refugi Bu Bup Parc, on es feia com cada any, el Dinar Solidari, per tal de recollir fons per al refugi, i compartir les instal·lacions amb aquells socis i voluntaris que no poden venir habitualment, però que són rebuts amb els brços oberts, sobretot en un dia tan especial.

La jornada va aplegar més de 150 persones, un munt de gossos (no hi ha recompte perquè els gossos tenien entrada lliure, jiji), un dinar vegetarià boníssim, molts somriure, abraçades, rialles, uns quants banys a la bassa (els gossos, eh!) i sobretot, una jornada d'allò més agradable.

En contrapartida, va haver-hi problemes per fer arribar el menjar a tothom, ja que el dia es va despertar a favor nostre i lluïa un sol radiant, fet que va animar molta gent que no tenia reservada la plaça a venir igualment al dinar. Però no us pensessiu pas, tothom, amb reserva o sense, amb gos o sense, va ser rebut amb la mateixa alegria, i els responsables del refugi anaven de bòlit per estar pendents de tothom. Les responsables del catering, el restaurant el Cau del Llop (a Girona) també van fer tot el possible per contentar a tothom, i us recomano que aneu al seu restaurant, perquè s'hi mejna molt bé, hi ha un ambient molt agradable, i permeten l'entrada de gossos ben educats ;) A més, van realitzar el servei de forma gratuïta per tal que les donacions fossin íntegres per al refugi!

A última hora la pluja ens va sorprendre, però això no va impedir que se celebrés un sorteig en tots els presents d'uns fantàstics regals (entre ells dos massatges que una gran amiga va donar desinteressadament).

Va ser un dia molt especial, llàstima que no tinguem mostres fotogràfiques, però amb dos gossos i tanta gent, ens vam oblidar completament de la càmara ;)

Ens estrenem competint en agility!!!!

El cap de setmana passat vam aprofitar per anar al riu i relaxar-nos, que la tornada a la feina està essent molt dura ;) No m'enrollatré explicant-vos tota la jornada, ja que podeu seguir el relat del fantàstic dia que vam passar a 3 blogs diferents: als dels arreplegats, al del Marc i en Donald, i al món de Laberintiks, on trobareu un muuunt de fotos!!

El motiu d'aquest dia tan relaxant és el que ens espera aquest cap de setmana! I és que la Gaïa i jo ens estrenem competint en agility, quins nervis!!!! Diumenge hem de ser a La Roca del Vallés ben d'hora, per superar una prova de competència. És una prova on s'avaluarà el comportament del gos dins i fora de la pista, el control del guia sobre el gos (jo preferiria que es parlés de bona comunicació entre gos i guia) i execució dels diferents obstacles. Si superem aquesta prova, ja podrem començar a competir aquesta temporada a UCECA, una de "lligues" que realitzen competicions d'agility. Així que aquesta serà la nostra "estrena oficial"!!!

Però no patiu, que de seguida que acabem la prova posarem rumb a Santa Cristina d'Aro per participar en el Festiguau!!!! Esperem no arribar gaire tard ;)

Festiguau!

Aquest diumenge 6 de setembre el nostre club d'agility, l'Agility Club Girona, serà present a una festa molt especial dedicada als gossos, que se celebra a Santa Cristina d'Aro. La festa serà al matí, d'11 a 14 hores, i tindrà exhibicions, concursos, agility i sobretot, comptarà amb la presència de Galgos112 i gossos de la gossera per promoure l'adopció i l'estima envers aquests apreciats animalons.

Us animem a tots a gaudir d'aquesta festa!!!!

De vacances!

Doncs sí, hem estat una setmaneta de vacances, però aquest cop els nostres bitxos no ens han pogut acompanyar :( Hem fet una ruta per alguns pobles i ciutats d'Andalusia, i ens ha servit per desconnectar, menjar moltes tapetes, passar calor, fer cervesetes per passar la calor, fer turisme urbà i de platja, agafar 2 avions i conduir més de 1000 km en cotxe ;)



Però no patiu, que la Gaïa i l'Eliot també s'ho han passat molt bé al Bu Bup, on s'han quedat en residència els dies que hem estat fora ;) Tots dos s'han portat molt bé i quan els vam recollir tots dos feien aquella olor de gos empolsegat tan característica, que confirma que s'han passat el dia corrent, jugant i nedant a la bassa.


I com que fins dilluns no hem de tornar a la feina, hem aprofitat aquests dies per fer coses els 4 junts, com anar a la platja o al riu. L'Eliot ha demostrat ser un gran nedador, i ni les fortes onades del mar a Sant Pere Pescador l'han frenat!!!! Cada cop que ens ficàvem a l'aigua ell s'hi llençava de dret, mentre la Gaïa somicava des de la sorra i es negava a venir.

Però al riu sí que han nedat tots, i s'han refregat per la sorra (i per les nostres tovalloles) unes quantes vegades! Tots dos han gaudit molt a Sadernes, concretament al Pont de Llierca, tot i que la zona estava bastant concorreguda (normal al mes d'agost) i no hem gosat deslligar l'Eliot, no fos cas que sortís disparat muntanya amunt ;)



Ja veieu que no hem parat, i tot i que la setmana vinent ja tornem a la feina, estem molt motivats a continuar treballant amb el rastreig, l'agility i tot allò que se'ns posi per davant, ara que la Gaïa és cada dia més obedient, i ara que l'Eliot comença a mostrar-se tan segur en llocs nous per a ell i plens de gent.

Es nota que estem de vacances?

Fa molt que no actualitzem el blog, però és que hem tingut un juliol mogudet, i un agost massa relaxat, jejeje!

Tenim un munt de coses per explicar, però anirem per parts ;):

A finals de juliol vam assistir a un seminari impartit per la Pere Saavedra, una gran amant dels animals i experta en un munt de disciplines que es practiquen amb els gossos, com són l'agility, el trickdogging (ensenyar trucs als gossos), dogdancing, frisbee, i un llarg etcètera, però sobretot, té un gran coneixement de la psicologia canina, i tot allò que realitza es basa en l'ensinistrament en positiu. Hauríeu de veure-la en directe practicant amb les seves gosses, amb prou feines se li sent la veu, i en canvi elles saben perfectament què han de fer en tot moment, fins i tot és capaç de jugar amb elles per torns, mentre la resta esperen pacientment estirades a terra.

D'ella hem après moltes coses: com motivar els nostres gossos, com captar les senyals d'estrés per aturar el treball que fem abans de que el gos s'avorreixi o es posi nerviós, ens va introduir al tema del rastreig i com ens pot servir per calmar els gossos, i ens va ensenyar com és d'important que el gos pensi per ell mateix i entengui el que fa i perquè ho fa.

Ara la Gaïa i jo estem motivadíssimes a millorar dins la pista, perquè tenim les eines per fer l'agility més divertit i per entendre'ns millor l'una a l'altra. I amb l'Oskar estem començant a treballar amb el rastreig tant amb la Gaïa com amb l'Eliot, sobretot perquè l'Eliot aprengui a relaxar-se en situacions d'estrés, dedicant-se a buscar premis per terra i distreure la seva atenció d'allò que l'espanta o li crea estrés.

Al seminari també vam conéixer la Mariona, una noia fantàstica que treballa des de fa temps en l'educació canina. La Mariona va tenir molta paciència amb la Gaïa, i em va ajudar quan la Gaïa es mostrava estressada per la presencia d'altres gossos al seminari que no havia vist mai. Queda pendent que ens trobem un dia per coneixer al seu gos Tuti, i perquè conegui al nostre Eliot ;)

Val a dir que el seminari va ser nocturn, i el dia que vam plegar més aviat eren quarts de 4 de la matinada!!!!

Aniversaris!!!!

Estem d'aniversaris!!!!!

Avui la Gaïa compleix 2 anyets!!!! Felicitats petita meva!!!! Ets la nostra:
berberecho (xoxet petit), nom posat per la Paula
gordi, perquè sempre demanes menjar
cleopatra, perquè sempre duus els ulls pintats
que moooona, segons en Marc (la Gaïa t'estima amb bogeria, Marquitus!)
gaiona o galeta, el nom de quan fas trapelleries
megagaia, el nom que et va posar la Catia
bixito, perquè és com et dic cada cop que fem una pista d'agility
Gràcies per ser tan boja i per cuidar sempre de l'Eliot!

I el diumenge passat va fer 1 any que l'Eliot és amb nosaltres ;) Com que no sabem el dia que va neixer, ho considerem també el seu aniversari, ja que viure amb nosaltres va ser un pas molt important per a ell. Tot i que en realitat el dia que va tornar a néixer va ser molt abans, quan va ser rescatat del pati on malvivia per començar a coneixer la vida de debó, i sentir-se feliç i estimat. Així que celebrem els teus 4 anys, que és l'edat que creiem que tens, els teus 2 anys, que és el temps que fa que vas ser rescatat, i el teu 1r any amb nosaltres. Felicitats petit meu!!!!! Ets el nostre:

Elito o cucurucho, de nou els noms de la Paula
pipas, perquè sempre fiques el nas a les cases, arbustos i tots els forats que trobes interessants
farao, per ser el gos dels faraons i perquè ets el rei del sofà

pooobreeeet, perquè és el que et diu tothom quan et coneix per primera vegada (i el que diem quan poses cara de pena per aconseguir menjar, eh)

terremoto, per quan comences a refregar-te per tot el sofà i a mossegar-nos els braços per jugar

supereliot, nom que et va posar la Catia

conejito, perquè quan jugues al parc corres com un conill fent saltets, o com una llebre quan agafes velocitat

Gràcies per confiar en nosaltres i per ensenyar-nos dia a dia que hem de ser valents, ja que TOTES les pors es poden arribar a superar.

Us estimem bitxitos!!!!!
Us faria un pastís, però em temo que...

Un passet més...

Diumenge vam anar al Bup Bup Parc, a visitar els nostres estimats amics. El dia va començar tranquil, passejant i raspallant gossos, però no sabíem que acabaria essent un dia ple d'emocions. I és que, aprofitant que l'Eliot està cada dia més espavilat, en Xavi i la Laura ens van proposar de fer una passejada tots junts, acompanyats d'uns quants gossos tranquilets, i provar de dur l'Eliot sense corretja!

I la veritat és que va ser tot un èxit! Jo estava nerviosa com un flam, l'Oskar no estava gens convençut i no volia ni provar-ho, però al final, per sort, tot va sortir bé!!!! Al principi l'Eliot es mantenia molt a prop nostre, com si encara dués la corretja. Llavors ja es va anar emocionant i estava bastant animat, molt encuriosit en tot el que hi havia al seu voltant. En dues situacions es va allunyar un pèl massa de nosaltres, i no responia en cridar-lo, però era més curiositat que altra cosa, ja que en tot moment estava content i amb la cua dreta. A més, la Gaïa no el perdia de vista ni un segon! De fet, l'Eliot estava tant content, que quan vam arribar a la bassa s'hi va ficar de dret i es va començar a refregar per les algues, va quedar cobert de cap a peus, com si fos en un spa, eh!

Al final, vam tornar cap al refugi, tots contents i orgullosos del que havíem fet. I fixeu-vos que per primera vegada dic havíem, i és que aquest cop el repte era més per nosaltres que per l'Eliot, ja que ens va costar molt superar la nostra por a predre'l i donar-li un vot de confiança per deixar-lo anar (no sé quina cara feia jo, però us asseguro que a l'Oskar semblava que li havia de donar un atac de cor, jeje). Ara ja estem més tranquils, i anirem provant de deslligar-lo de tant en tant, de moment només als voltants del Bu Bup, ja que és un lloc molt tranquil i on ell se sent segur, on coneix les olors per tornar si es despistés. No penseu que serà fàcil per nosaltres, encara se m'accelera el cor quan recordo l'excursió de diumenge, però hem de ser valents i confiar en ell, igual que ell s'ha esforçat per confiar en nosaltres i obrir-nos el seu cor. Espero un dia poder dir-vos que podem passejar amb ell pel bosc sense corretja, amb la mateixa calma i confiança que ho fem ara amb la Gaïa.

I si mai ens fallen les forces, estem envoltats d'amics que ens recorden cada dia com ha millorat l'Eliot, com poder seguir ajudant-lo, i com n'és de feliç al nostre costat. Ahir la nostra amiga Marta ens va enviar aquest meravellós escrit, que ens ha emocionat, i que ens donarà ànims quan estiguem tristos. Gràcies Marta, gràcies!